Goigs de Sant Ponç
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    Sant Ponç. Puigsec
    681

    Coordenades:

    41.92262
    2.33689
    445016
    4641397
    Número de fitxa
    08220 - 270
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Els goigs en llaor a Sant Ponç es canten el dia de la seva festivitat, l'11 de maig, a l'ermita de Sant Ponç, a Puigsec.
    La versió impresa conservada està editada per Tipografia Balmesiana de Vic, l'any 1976. La lletra és de Dr. Genís Aguilar i la música de Mn. Lluís Romeu.
    Comencen així:
    "Per l'amor que en vós ardia / quan vàreu morir cremat, / protegiu-nos nit i dia / Sant Pons benaventurat…"

    L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
    Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.
    Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.
    A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.
    La història de l'ermita de Sant Ponç va unida a la del mas Puigsec, i les primeres notícies de la capella corresponen a l'any 1.687, tot i que és possible que anteriorment existís un antic temple romànic.