Goigs de Sant Pere
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès
    Plaça d'Octavià
    Emplaçament
    Sant Cugat nucli

    Coordenades:

    41.473791235464
    2.085508601531
    423643
    4591758
    Número de fitxa
    08205 - 327
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX - XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Goigs dedicats a Sant Pere Apòstol, titular de l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. La seva festa se celebra el 29 de juny.

    En la lletra dels goigs es diu que Pere era un dels dotze apòstols de Jesús i els compara amb una flor.

    "Puix gosau de eterna glòria, / Bella flor de dotze flors. / Teniulos a la memòria / Sant Pere, als pecadors".

    Segons el text, sembla que el dia 29 de juny es podia obtenir una indulgència, on s'eximeix de les penes temporals dels pecats:

    "Lo dia de vostra festa / Vint y nou de Juny contam, / Tenim moltas indulgencias / Per Sant Pere, y alcansám / Confessant y combregant / Dels pecats penedintnos".

    I, també ens recorda que Sant Pere és patró de Sant Cugat del Vallès i l'església de Sant Pere n'és temple parroquial:

    "Y puix los de Sant Cugat / Per patró vos tenen tots, / Teniulos a la memoria / San Pere als vostres devots".

    La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. 

    Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.

    Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.