Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant. Des del s XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tots els Països Catalans, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els s XVI-XVIII els goigs —composts a vegades per poetes com Pere Serafí, Francesc Vicent Garcia o Rafael Bover, o per versificadors afeccionats— foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i foren utilitzats sovint amb finalitats polítiques o burlesques; fins i tot hom publicà goigs bilingües, que teòricament poden ésser llegits tant en català com en castellà. Homes de la Renaixença, com Marià Aguiló, es dedicaren a col·leccionar edicions de goigs i sorgiren societats d’amics dels goigs, que continuen encara avui una labor de conservació i dignificació. Poetes com Verdaguer, Maragall, Guerau de Liost, Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, etc. han contribuït a la perdurabilitat dels goigs juntament amb els músics més eminents dels Països Catalans.
Goigs dedicats a Sant Martí, Bisbe de Tours, patró i titular del poble de Teià, Bisbat de Barcelona. Es celebra la festa l'11 de novembre.
Són aquests:
Puix lo Cel coronará
Sempre vostra santedat:
Amparau Martí sagrat
Vostre poble de Tayá.
Nasquéreu y al mon entráreu,
No per vos, sino per Deu,
Guiántvos lo esperit seu
A la virtut que heretáreu,
Aqui descubrintse ya
Vostra gran felicitat.
...
A vos acudim postrats
O Martí nostre patró
Y en tota tribulació
Dexáunos aconsolats
Sempre á vos se clamará
En tota necesitat.
Nostre cor descansará
En vos sempre confiat:
Amparau Martí sagrat
Vostre poble de Tayá.
Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona.
Història
Els originals daten de 1822.
Sant Martí de Tours és un sant bisbe del segle IV molt popular i del que es va estendre la seva devoció durant l'Edat Mitjana. Molts pobles de les nostres contrades porten el nom de Sant Martí. La seva festivitat és l'11 de novembre. Se'l representa sovint a cavall, partint la seva capa amb un pobre, o bé tallant la capa amb una espasa, o bé amb els vestits propis de bisbe, amb un pobre als peus. És el patró dels pobres i també dels cavallers (abans que Sant Jordi o Sant Jaume), dels qui tracten amb cavalls, mules i altres animals de ferradura i de peu rodó, i dels forjadors.
Bibliografia
Col·leccio de quaranta goigs de la Parròquia de Teià per Mn Santiago Casanova i Giner. Vilanova i la Geltrú. 1976.