Goigs de Sant Martí
Montclar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els goigs de Sant Martí, bisbe de Tours que s'utilitzaven a Montclar són els mateixos que s'utilitzaven a altres parròquies del Berguedà. El goig està escrit en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Té una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document: a la part superior el títol i advocació (Goigs del gloriós Sant Martí, Bisbe de Tours, que's venera en les parroquials Iglesias de Avià, Brocá, Cambrils, Capolat, Correá, Joval, la Corriu, La Nou, Lladurs, Llanera, Montclar, PuigReig, Pegarolas, Riner, Saldes, Sellés, y en las sufragànies de Coforp de Espinalbet, Boatella de Palmerola, El Puig de Gisclareny y Tantellatge de Lluellas en lo bisbat de Solsona), al centre la imatge del sant, i a la part inferior el text del goig, l'oremus i una advertència del Bisbe. No hi ha marca d'impremta, data, ni autor.
Història
Sant Martí es celebra l'onze de novembre. Aquest sant va néixer a Pannònia vers l'any 316, de pares gentils. Va deixar la milícia per fer-se deixeble de sant Hilari de Poitiers. Després d'una etapa eremita, va fundar el primer monestir d'Occident, Ligugé, on va fer vida monàstica sota la direcció de sant Hilari. Després va ser ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours. Va adoctrinar el clergat i va evangelitzar els pobres. Va morir l'any 397, essent el primer no màrtir venerat com a sant. La devoció a Sant Martí a la Catalunya vella s'explica pel fet que els carolingis el veneraven i erigien una capella a tots els cims que conquerien. És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. A Catalunya era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, els forjadors i manyans. Diu la tradició que Sant Martí també va ajudar els catalans en la seva lluita contra els sarraïns. Són moltes les esglésies dedicades a aquesta devoció a la Catalunya Vella, i concretament al Berguedà.
Bibliografia
AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 41-42.
Briones, M.; Santacreu, J. ( ) Goigs i devoció popular. A L'Erol, núm. 23, p. 17-36.
