"GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):
De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector.
Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector.
Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector.
-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector.
Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector.
Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector.
Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector.
Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector.
Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector.
Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector".
