"GOIGS AL GLORIÓS ABAT SANT GIL, venerat en la seva capella del casal de Comajoan sota els cingles d'Aiats al Collsacabra (Osona), parròquia de Pruit, bisbat de Vic:
Patró de pastors i ramats, / que doneu als romeus asil, / acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil.
A la noble Grècia nascut, / repartida vostra riquesa, / emprenent camí feixuc / fins a la vall muntanyesa. / Queden tots meravellats / de penitent tan humil, / acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil.
En bauma d'aquella boscúria / féreu imatge molt galant, / que tothom coneix per Núria, / dels Pirineus bell diamant. / Queden tots embolcallats / de Senyora tant gentil, / acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil.
La cérvola us alletava / procurant vostre aliment, / la Pastora sustentava / la fe del seu servent. / Amb tants grans advocats / guardeu-nos del món vil, / acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil.
L'olla per alimentar el cos / i la campana que convoca, / tots a compartir un mos / en vostra còncava roca. / Per la verge som sadollats / amb gràcies fins a mil, / acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil.
La masia de Comajoan / us volgué per patró / i una capella us faran / per demanar-vos protecció. / Els hereus són batejats / amb el bell nom de Gil, / acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil.
En aquesta bella natura / protegiu tot el bestiar, / assaoneu just la pastura / per poder-los alimentar. / Per Dona Cabrera guardats / amb un cor ben juvenil, / acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil.
Aquí sota els cingles d'Aiats / us aclamem amb veu febril, / acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil".
