Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cada 3 d'agost i 26 de desembre es canten els goigs de Sant Esteve a Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Mn. Francesc de Paula Baldelló, Pvre. (1925)
La transcripció literal de la lletra de l'edició que es presenta, il·lustrada per Núria Ribot, és aquesta:
“Goigs a llaor del Gloriós protomàrtir de la Fe S. Esteve Diaca
Patró de la parròquia de S. Esteve de Cervelló
Pel martiri gloriós
Que la terra envermellia:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
La dalmàtica vestiu
I és tota ensangonada,
Com la palma que teniu;
La veie tota flocada
Per les pedres que en flors
Vostra fe les convertia:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
Vareu prendre de la creu
La paraula tan divina
Que vós la pronuncieu
I tothom ja l’endevina
De perdó pels malfactors;
El perdó en l’agonia:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
Vareu pendre de la creu
La paraula tant divina
Que vós la pronuncieu
I tothom ja l’endevina
De perdó pels malfactors;
El perdó en l’agonia:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
Si Jesús rebé açots
I les grans xurriacades,
Pel dolor dels gavarrots
Li deixeu Vós les besades;
Per Jesús totpoderós
Sou alé de poesia:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
Primer màrtir coronat
Defensant la fe divina,
Jesucrist que fou clavat
Com la rosa carmesina,
El seu màrtir amorós
Oh, com us coronaria:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
Feu que el poble que us té
Per Patró, que tot ell sigui
Com l’espiga, que també
Té un cor, que el cor ens lligui
L’esperit victoriós
D’una fe de galania:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
El vinyet, el camp, l’erol,
El conreu, la parellada,
Nostra terra, tot el sol
Que la deixi poncellada;
Sigui el poble mes formós
D’aquesta ampla rodalia:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
Per fer via als grans destins
Senyaleu-nos Vós les rutes;
Per cinquanta mil camins
Nostres vides són endutes,
Que l’engany vertiginós
No ens meni a mala via:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
Amb les vostres santes mans
Aixequeu les nostres vides,
Nostres veus agonitzants
Quan ja siguin decandides
Recolliu entre clarors
Amb Jesús fill de Maria:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
I dels pobres pecadors,
Per l’Esglèsia santa i pia:
Sant Esteve gloriós,
Protegiu qui en Vós confia.
Història
Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la "Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo", conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).
Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.
Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.
Bibliografia
Pons, A (1998) Exposició: "Quin goig de... goigs!" Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona.
