Goigs de Nostra Senyora de l'Antiguitat Casserres

    Berguedà
    Santa Maria de l'Antiguitat
    591

    Coordenades:

    42.01548
    1.84412
    404295
    4652141
    08049-288
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    XVIII-XX
    Mn. Ramon Camps
    Bo
    Inexistent
    Obert
    Religiós
    Pública
    Jordi Montlló Bolart

    Goigs que es canten a lloança de la Mare de Déu de l'Antiguitat amb lletra de Mn. Ramon Camps, lleugerament retocada, i aprovats pel Sr. Bisbe Valentí Comellas, ambdós naturals de Casserres. Música popular. La lletra diu:
    Puix nostra intercessora /el cel us ha nombrat:/ Casserres us honora/ per Mare de pietat.
    Encara no existia/ el temps ni l'univers,/que en vós ja Déu tenia/ son goig i sos plaers; / per Reina us condecora/ del món, en ser creat.
    Sou obra primorosa,/ prodigi de candor,/ la més pura i formosa / que ha fet el Creador,/ puix cap mirada enllora /vostra formositat.
    Pels fills d'eixa encontrada / amb zel i amor coral / heu estat venerada / de temps immemorial: / Que bé us escau, Senyora,
    el nom d'Antiguitat!
    De sant Salvi en el temple / rebéreu culte honrós; /deis monjos amb l'exemple / augmenta la fe en vós, / s'arrela i corrobora / per tot aquest veínat.
    Del temps per la cruesa / perdut el monestir, / d'amor la vila encesa / un temple us va bastir; / per Reina i Defensora / us ha sempre aclamat.
    L'augment de fe exigia / més ample i ric palau, / i el poble us construía /un altre tron de pau; / fou obra tal millora / d'amor i caritat.
    La imatge primitiva / del culte es retira: / tan bella i atractiva /l'artista us císellál /Deis cors sou robadora, / íelic captivitat!
    Les mares us ofrenen / el fruit del seu amor, /i si els mals les apenen, / us preguen amb fervor; / del trist consoladora, /
    llurs precs heu escoltat.
    En temps de gran secada, /de guerra i malvestats, /a vós, nostra advocada, / tenim els ulls posats, / puix nostra vetlladora / us heu sempre mostrat.
    En qualsevol desgracia / trobem un dolc conhort / en vós, font de la gracia, /en vida i en la mort; / ningú, si amb fe us implora, / se'n va desconsolat.
    Sou nostra protectora / en tota adversitat: /Casserres us honora / per Mare de pietat.

    El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.
    Existeix una edició de l'any 1907 amb una lletra diferent.

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
    La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
    Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.

    BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga.