Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, al Santuari de la Mare de Déu de Coaner. La seva festivitat es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de les marededéus trobades. Actualment aquesta festa, organitzada per l'Associació d'Amics de Coaner, ha esdevingut la festa major del poble, i durant la missa es canten els goigs. Antigament en aquest santuari es conservava la imatge de la marededéu trobada de Coaner. Segons la llegenda, reproduïda en els mateixos goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor troba la imatge prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. Aquesta marededéu és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres.
Concretament, la lletra dels goigs diu: "Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixera hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder".
La Mare de Déu de Coaner gaudia d'una gran devoció, especialment per la romeria que s'hi feia en petició de pluja, i abastava un territori ampli al seu entorn. Segons es en els goigs: "Súria, Castelladral, / Valldeperas, Orriols, / venen en sos desconsols / a Vos, Reyna Angelical, / vostra amparo celestial / invocant ab cor sencer" (...) "De salo y Castelltallat, / Torroella y Sant Matheu, / amorosa'ls precs rebeu / en tota calamitat, / y ningú vos ha invocat, / sense sentir vostra valer".
