El culte a la Mare de Déu i molts sants va ser molt popular durant l’època moderna. La Verge i, especialment, els sants, actuen com a intermediaris entre el Déu llunyà i metafísic i els homes, paper que poden assolir tenint en compte la seva anterior condició d’humans. Als segles XIX i XX el culte a Maria adquireix més importància, el que desplaça sovint el culte a altres figures, tot invocant, ara, a la verge per epidèmies i calamitats. La Mare de Déu dels Oms gaudeix de dos goigs amb lletra diferent, cosa que prova la vitalitat del seu culte. El fet que la Mare de Déu dels Oms estitingui una estreta relació amb la natura, així com la gran majoria de les Mares de Déu de la zona, fa plantejar que els punts que han generat aquestes advocacions de la Mare de Déu es tracten de llocs on ja es practicava un culte a forces relacionades amb la terra o el món superior, molt abans de l’arribada i difusió del Cristianisme (BRIONES I SANTACREU 1988).
La manifestació de devoció cultural del cant de goigs és una costum que encara existeix avui en dia, tot i que no és tant popular com en temps passats. Tradicionalment, a l’Aplec dels Oms, es comença fent una processó a l’església, es celebra la missa i, en acabar, es canten els goigs tot seguit venerant la imatge de la Verge. Normalment la gent es quedava a dinar pels voltants i a la tarda es tornaven a cantar els goigs.
