Goigs a Santa Maria Assumpta
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Rambla Mn. Jacint Verdaguer núm. 164
    Emplaçament
    EMD Valldoreix

    Coordenades:

    41.458696961805
    2.0494479051637
    420614
    4590115
    Número de fitxa
    08205 - 332
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Els goigs a l'Assumpció de la Mare de Déu estan dedicats a la titular de l'església situada a Valldoreix, dins el terme parroquial de Sant Cebrià. Els goigs presenten, com és habitual, algunes estrofes genèriques, tals com:

    "De la Glòria, Déu volia, / fòssiu sempre el primer estel / Empareu-nos nit i dia, / Oh Maria Assumpta al Cel!".

    En canvi, n'hi ha d'altres que apropen la devoció, en aquest cas mariana, al lloc:

    "Puix al Cel fóreu pujada / pels àngels amb majestat, / protegiu, Verge estimada, / Valldoreix tot aplegat".

    I també, expliquen la història del temple, quan es feien les celebracions eucarístiques a l'aire lliure:

    "De les misses de campanya / un nou temple en sorgirà, / tot estiuejant s'hi afanya / aixecant el vostre altar".

    La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs.

    Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta, devoció de la Mare de Déu i titular de l'església del mateix nom del lloc de Valldoreix. La seva festa és el 15 d'agost.

    Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar i és molt popular a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs s’acostumen a imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorporen a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.