Goigs a Sant Sebastià

Santa Fe del Penedès

Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la "Depositio Martyrum" (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre "ad catacumbas" (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc.
La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc.
Segons Remei Vendrell a Santa Fe del Penedès el vot a Sant Sebastià arrenca al segle XVII juntament amb el de Sant Roc, per demanar la seva intercessió davant la pesta i altres epidèmies. Els vots als sants es feien dins l'església amb la presència del bisbe, qui començava la cerimònia amb la invocació "Veni Creator". Acte seguit els fidels votaven tres vegades el sant o santa que volien, posant una papereta dins d'una urna. El sant o santa que sortia més votat seria el protector del poble contra les malalties. (VENDRELL et alii, 1994)