Goigs a Sant Joan Baptista
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Carrer Mallorca número 21
    Emplaçament
    Mira-sol

    Coordenades:

    41.467522870381
    2.0439041190512
    420161
    4591099
    Número de fitxa
    08205 - 339
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Els goigs a Sant Joan Baptista estan dedicats al titular de l'església del barri de Mira-sol. En aquest cas, la lletra s'adiu amb el barri i el seu veïnatge.

    "Si del calze de la mare / Joan saluda el Senyor, / Mira-sol és joia clara / de lloança al Precursor".

    "Mira-sol, llum a balquena; / i Joan, gràcia de Déu. / Són, ambdós, rural escena / de fe simple i passa lleu. / Aplegats, el cor empara / la inefable germanor".

    "Pel coratge en el martiri, / pel dejuni en el desert, / ets, Joan Baptista, lliri, / al fangar del món, obert. / Degollat, el rostre encara / té retret acusador. / Mira-sol és joia clara / de lloança al Precursor".

    "No vol dards de malvolença / el poblat de Mira-sol. / Vol clarors en cor i pensa / i la pau del corriol. / Brots de pi i ginesta a l'ara, / i la fe ungida amb braó".

    La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs.

    Goigs dedicats a Sant Joan Baptista, sant titular de l'església parroquial del barri de Mira-sol. Aquesta església va ser consagrada el 25 de juny de 1975, festivitat de Sant Joan, pel cardenal i arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany.

    Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.