Gallifa
Sant Boi de Lluçanès

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 6350 metres per pista forestal de la carretera BV-4608, punt quilomètric 2'500

    Coordenades:

    42.07507
    2.18032
    432196
    4658436
    Número de fitxa
    08201 - 31
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Planejament. 1993
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23620
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 000100DG35G010
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Gallifa està situada a l'extrem nord-est del terme municipal, entre l'església de Sant Miquel de Gallifa, a l'oest, i la masia de Fréixer, a l'est.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i segon pis, i diversos cossos adossats a l'oest i al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra petita amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
    La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, a la llinda del qual hi ha la inscripció: "JOAN GALLIFA HA RENOVAT LO SEV MAS", junt amb la data de 1789 inscrita a la clau de l'arc. També a nivell de planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt i una porta emmarcades amb pedra treballada, i tres espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la data de 1784 inscrita a la llinda amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada, amb un arc decorant la llinda a l'interior del qual hi ha un relleu erosionat. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals, a l'esquerra, amb la data de 1791 junt amb una creu intercalada a la llinda. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. A l'esquerra del volum principal hi ha un cos adossat modernament que forma un porxo amb obertures d'arc de mig punt a nivell de planta baixa i una eixida a nivell de primer pis.
    La façana oest es troba dominada pel cos adossat modernament amb forma d'L que forma un porxo a nivell de primer pis i una gran balconada o eixida al nivell superior.
    La façana nord té un cos adossat, reformat modernament, que forma una terrassa a nivell de primer pis i conté una cisterna. A nivell de planta baixa hi ha tres espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa, amb un òcul a sobre, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al segon pis hi ha cinc finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i tres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1802 en relleu a la llinda. Just sota teulada hi ha dues espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada.
    La façana est conté a nivell de planta baixa tres petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i al segon pis, quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat.

    La masia de Gallifa apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom d'Antoni Galliffa.

    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008.