Fuives
Olvan

    Berguedà
    Fuives
    Emplaçament
    Des de la carretera de cal Rosal a Olvan hi ha el trencall del camí de Fuives

    Coordenades:

    42.070942981583
    1.892319789451
    408366
    4658246
    Número de fitxa
    08144 - 69
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Segle
    XIII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 005A00060
    Autoria de la fitxa
    Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
    Sara Simon Vilardaga

    Masia formada per dues construccions d'estructura clàssica, ambdues cobertes a dues vessants i amb els careners paral·lels a la façana de migdia; el cos més gran corresponia a l'habitatge de la família propietària i l'altre a masoveria. Fruit de diferents ampliacions i usos, s'han modificat notablement els usos i les dimensions dels espais interiors, molt especialment en els últims anys en que la masia s'ha especialitzat en la cria del ruc català. L'actual entrada de la masia és a llevant on hi ha un cobert amb una gran portalada d'arc de mig punt i una eixida amb arcs de mig punt d'obra que amplia el que inicialment fou la masoveria, una construcció de notable alçada (planta baixa, tres pisos i golfes).

    Els masovers de Fuives s'han especialitzat en la reproducció dels rucs de raça autòctona catalana.

    Autoria de les imatges: Imatges 1 i 2: Sara Simon, 2021; Imatges 3 i 4: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002.

    La primera notícia documental del mas Fuives és de mitjans del s. XIV: el 10 de maig de 1348 l'amo del mas era Nicolau Fuyves i, com a tal, és esmentat en un capbreu del monestir de Sant Pere de La Portella. Al s. XV els Fuives tenien una casa a la sagrera d'Olvan i al llarg de tot el s. XVI i fins a mitjans del s. XVII es pot reconstruir l'arbre genealògic de la família. Després es traslladaren a Berga i van vendre les terres a la família de Martín que en són els actuals propietaris.

    EL VILATÀ núm.142, nov-1997, p.24-27.