La tardor de 1938, un grup de veïns de Gavà de la darrera lleva són mobilitzats per fer treballs de manteniment a les pistes del camp d'aviació d'El Prat. Uns mesos més tard, el gener de 1939, els traslladen a defensar la línia de Manresa en els darrers intents de frenar les tropes de Franco. Des de Barcelona, marxen cap a les mines de Fígols i posteriorment cap a Vic per la carretera de Gironella.
Almenys sis dels soldats gavanencs són destinats a defensar la línia defensiva que les tropes republicanes havien muntat al voltant de Gurb (Osona), on les forces franquistes acaben d'arribar seguint un progrés imparable. Les tropes republicanes ofereixen una resistència sagnant durant uns dies, però finalment s'han de retirar. Quatre dels soldats gavanencs hi perden la vida, segons alguns testimonis, per l'impacte d'un projectil de morter.
Dos supervivents ho comuniquen a les famílies en tornar a Gavà i els indiquen el lloc on havien mort els 4 soldats. Pocs dies després, les quatre famílies es traslladen al lloc indicat, al costat de la Masia de Can Cadet. En arribar, el propietari els explica que ha carregat els soldats republicans morts en un carro i els ha enterrat aprofitant un marge al costat d'una riera. També havia recollit els objectes personals dels soldats abans d'enterrar-los, objectes que lliura a les famílies: unes espardenyes que un d'ells havia comprat abans de marxar per anar ben calçat; unes mantes i una fotografia de la filla d'un d'ells.
Posteriorment, les famílies van demanar al bisbat de Vic poder traslladar els cossos, però se'ls va denegar el permís. En canvi, es va permetre dignificar la fossa comuna amb una làpida on figuren els noms dels quatre gavanencs, làpida que encara avui assenyala l'indret on van ser inhumats amb aquest escrit: "Aquí descansen entre altres les restes de Gabriel Ivern; Antonio Olivella; José Roig i Juan Soler. Fills de Gavà (Barcelona). 1-2-1939". Des de llavors alguns familiars visiten la fossa cada any per dipositar-hi flors.
