Forns de ciment
Campins

    Vallès Oriental
    A l'oest del Turó de la Costa dels Prats
    Emplaçament
    Tenen accés directe des de la carretera BV-5114, per un camí sense pavimentar

    Coordenades:

    41.71976
    2.4597
    455058
    4618803
    Número de fitxa
    08039 - 6
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Pateixen deficiències estructurals.
    Protecció
    Legal
    BCIL. Catàleg de Béns a Protegir. POUM de Campins (DOGC 25/09/2015).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 28500 / CCAA 20767
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Campins. Plaça de la Vila, 6, 08472 Campins
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn

    Forns de ciment construïts en un talús natural. L'estructura consta d'una desena de boques d'arc de mig punt ceràmic amb esplandit, amb l'intradós recobert amb rajoles de maó pla. La part de la fogaina està coberta de sediments. Entre les boques hi ha intercalats els contraforts que reforcen l'estructura, alguns dels quals incorporen portes d'arc de mig punt ceràmic. Al costat d'una de les boques hi ha inscrit l'any "1912" sobre una capa de morter. A la part superior hi ha les cambres de cocció, de planta circular, cobertes de vegetació. El parament dels murs és de maçoneria.

    A mitjans del segle XIX es va instal·lar una indústria cimentera a Campins, que és considerada la primera del país. L'any 1855 ja produïa un total del 45 tones diàries de ciment natural. Per a gestionar l'explotació, es va constituir l'any 1881 la "Sociedad Brossa Casabona y Compañía", que després va passar a denominar-se "La Campinense". Les instal·lacions incloïen la pedrera on s'extreia la pedra, dues cases per als treballadors i els forns on es produïa. En un primer moment, el ciment era transportat en carros fins a Sant Celoni, des d'on es repartia per tot el territori. A causa del mal estat del camí, l'Ajuntament de Campins va procedir a tancar la pedrera fins que el camí fos ben arranjat. Després d'aquest període de desavinences, la companyia va reprendre la seva activitat. L'any 1912 es va prolongar el contracte d'extracció, pel que es van posar rails per les vagonetes, que eren arrossegades per cavalls. La societat va deixar de produir entre el 1915 i el 1916, quan es va traspassar, vers l'any 1917, a "La Auxiliar de la Construcción". L'any 1928 la societat va aprovar la venda dels béns, pel que es va donar per tancada l'etapa productiva als forns de Campins.

    Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015).
    GALEA, N.; GALEA, E. (2002). Monografies del Montseny. V. 17. Associació d'Amics del Montseny.
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny.