Forns de calç de La Barraca Casserres

    Berguedà
    Baga del Bernadàs
    A 150 i 250 m al sud de La Barraca de Bernadàs.
    523

    Coordenades:

    42.01061
    1.85518
    405204
    4651588
    08049-260
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Modern
    Popular
    XVIII
    Regular
    D'un pràcticament no se'n conserva res i l'altre està colgat per la vegetació.
    Inexistent
    Difícil
    Sense ús
    Privada
    08048A00700002
    Jordi Montlló Bolart

    A un costat i altre del torrent que baixa de la Bauma del Soroll, en el bosc de la Baga del Bernadàs, entre 150 i 250 metres al sud de La Barraca, hi ha dos forns de calç excavats en la margera del terreny. Estan separats l'un de l'altre uns 100 metres, però ambdós es troben a redós d'un torrent que baixa de la Bauma del Soroll. El primer (UTM 405256; 4651904; 509) es troba en molt mal estat de conservació ja que s'ha esllavissat la major part de la seva paret. Era cilíndric i deuria tenir un diàmetres aproximat d'uns 3'5 metres. A la superfície encara es poden veure pedres de calç. El segon es troba a uns 100 metres al sud-est, també molt proper al torrent. En aquest (UTM 405298; 4651792; 523), encara es veu la secció completa de 4 metres de diàmetre màxim. Està força colgat de terra i cobert per vegetació diversa (bardisses i esbarzers).

    Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma cilíndrica excavat dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.
    En aquesta tasca calia escollir el lloc adequat, generalment en el mateix lloc on hi ha la pedra calcària. A Casserres és molt escassa, i per aquest motiu només trobem aquests dos forns i els de La Vinya. També es necessitava llenya i aigua, per això es construïen al costat de torrents o rieres i en zona boscosa. Normalment al costat d'un camí, per fer-ne el transport més econòmic. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús.
    D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori.

    ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.
    GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.