Forn d'oli de ginebre
Prats de Lluçanès

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 1800 metres per corriol i pista forestal de la carretera BP-4653, punt quilomètric 2'400.

    Coordenades:

    42.01889
    2.03622
    420205
    4652323
    Número de fitxa
    08171-164
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    El forn es troba habitualment tapat per terra, com a mesura de protecció dels propietaris, fet que ha permès una molt bona conservació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 003A00005
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El forn d'oli de ginebre està situat a l'anomenat clot dels Bovers, al nord-oest de la masia del Marçal, prop del terme municipal de Lluçà.
    Es tracta d'un forn d'oli de ginebre excavat a la roca, en una zona boscosa sobre la qual hi ha una petita esplanada força àrida on s'observen alguns exemplars de ginebre especialment grans. El forn està format per una incisió rodona a la roca, sobre la que s'hi havia d'adaptar un recipient tancat (normalment s'utilitzaven les bombones de carbur), una regata picada a la roca que surt de la rodona i que finalment comunica amb un forat ovalat picat a la roca on es recollia l'oli un cop havia recorregut la regata. Aquest tipus de forn d'oli necessitava ser cobert, en part, amb argila i lloses, ja que s'havia d'evitar que el foc consumís l'oli, i això s'aconseguia tapant tant el recipient on es cremava el ginebre com la regata per on transcorria la resina.

    Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Els troncs i arrels de ginebre blanc eren recol·lectats durant l'any i dipositats en una balma per permetre que s'anessin eixugant però conservant sempre una mica d'humitat.
    Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses…
    Els troncs de ginebre eren introduïts a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb argila i lloses, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre.
    L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar.