Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Els troncs i arrels de ginebre blanc eren recol·lectats durant l'any i dipositats en una balma per permetre que s'anessin eixugant però conservant sempre una mica d'humitat.
Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses…
Els troncs de ginebre eren introduïts a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb argila i lloses, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre.
L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar.
