Forn de La Fàbrega Casserres

    Berguedà
    Pla del Forn
    Trencall de la ctra. BV 4131 PK 5+400
    691

    Coordenades:

    42.02076
    1.80861
    401363
    4652768
    08049-161
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    XX
    1930
    Regular
    la vegetació pot malmetre'n la conservació.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    08048A01000073
    Jordi Montlló Bolart

    Forn de bòvila situat entre Cal Roc i la caseta anomenada Pla del Forn, a prop de la Carretera BV-4131 d'Espunyola a Casserres, en el camp anomenat Pla del Forn, per motius evidents, aprofitant un marge dels camps. És de planta gairebé quadrada (7'40 x 6'40 metres). Per la part frontal es conserva en uns tres metres d'alçada i a la part posterior en 1'4 metres. Els paraments estan fets de grans carreus irregulars, units amb fang i falcats amb pedruscall. A l'interior està totalment recobert de maons. A la façana posterior hi ha una obertura que correspon a la porta de càrrega i descàrrega del forn, de 90 cm de llum. Les parets laterals i posterior tenen un metre d'amplada i la frontal 1'30 metres. La graella està tapada per bardisses.

    Està envoltat de camps de conreu i a 50 metres hi ha la bassa d'aigua emprada pels obradors.

    Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, el forn fou construït l'any 1930 i va funcionar fins l'any 1971. El seu pare, Lluís Vilar Rossell, va entrar-hi a treballar d'aprenent amb els germans Caballets, constructors del forn i teulers d'ofici. Eren quatre germans, dos van morir després de la guerra civil i els altres dos van fugir a Barcelona i van morir a Gavà, on treballaven en una bòvila artesanalment.
    L'Anicet Vilar va començar també d'aprenent als 13 anys i ens explica que fabricaven teules ( de 50 cm), totxo de 5, maó de 4cm (29 x 14'5), rajola prima, rajola de terrats, cairons (20 x 20 cm, 30 x 30 cm i 40 x 40 cm). Van tenir comandes per restauracions de jaciments arqueològics, com Empúries, o monuments històrics, com l'església d'Obiols.
    Les fornades duraven tres dies i tres nits, durant els quals s'arribaven a cremar entre 900 i 1000 feixos de llenya verda, de brossa i "rama" de pi (cada feix podia fer entre 60 i 70 kg de pes). Després es deixava refredar i es descarregava el forn.

    CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres.