Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. Segons un testimoni oral, aquest forn va ser construït a mitjans del segle XX.
