Durant segles, la producció de calç ha estat una activitat essencial a Catalunya, utilitzada en la construcció, l'agricultura i altres àmbits industrials. El procés de producció de calç comença amb la calcinació de la pedra calcaria en un forn de calç, un procés que implica la calefacció de la pedra a temperatures molt altes per aconseguir la descomposició del calci.
Els forns de calç tradicionals solen tenir una estructura cilíndrica o cònica i estan construïts amb pedra o maó. Durant el procés de calcinació, la pedra calcària es col·loca al forn juntament amb combustible com llenya o carbó, i s'aplica calor fins que la pedra es transforma en calç viva. Aquesta calç viva és després extreta del forn i refredada, resultant en un producte utilitzat en una àmplia gamma d'aplicacions.
A Catalunya, especialment a les zones com l'Ordal i el Massís de Garraf, els forns de calç han estat una presència comuna al llarg dels anys, donant suport a les necessitats locals de materials de construcció i altres usos. Aquests forns no només han tingut un impacte econòmic significatiu, sinó que també han deixat una empremta cultural en la regió, sent reconeguts com a elements distintius del paisatge i la història locals.
Amb el pas del temps i els avanços tecnològics, molts dels antics forns de calç han caigut en desús o han estat abandonats, però encara es poden trobar vestigis d'aquesta antiga indústria arreu de Catalunya, recordant-nos la importància que va tenir la producció de calç en el passat del país.
