Fontanelles
Les Masies de Roda

    Osona
    Plans de Can Riera, 08510.
    Emplaçament
    A l'extrem sud-oest del terme, situada darrera la fàbrica Lacombe.

    Coordenades:

    41.9662
    2.30326
    442267
    4646258
    Número de fitxa
    08116-102
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU (POUM, DOGC 5163 de 1/7/2008)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA, 23036
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08115A00600039
    Autoria de la fitxa
    Jacob Casquete Rodríguez

    Masia aïllada de planta irregular, més o menys en forma d'L, bastida en un terreny en desnivell d'oest a est i formada per diferents cossos adossats, producte de diferents reformes i ampliacions. Presenta un tanca de pedres que conforma un pati. El cos primigeni és de planta rectangular orientada a ponent. Consta de planta semisoterrada, planta baixa, pis, golfes i teulada de quatre vessants coronada amb una llucana. La façana principal està presidida per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el que, a la seva dreta, es pot llegir una placa de marbre: "PUEBLO DE LAS MASÍAS / DE RODA PARTIDO DE VICH / PROVINCIA DE BARCELONA". A la dreta del portal, a l'alçada de la planta baixa, també es pot apreciar un obertura d'arc a nivell emmarcat per carreus, on la llinda presenta una decoració incisa imitant un arc conopial. A l'esquerra de la façana principal sobresurt un cos adossat de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. En la seva façana meridional presenta al pis una obertura rectangular petita, sense emmarcaments, i un arc de mig punt bastit amb maons vistos que actualment està tapiat. A l'alçada de la planta baixa destaca dos obertures d'arc a nivell emmarcades per grans carreus. En una d'elles destaca una ornamentació incisa a mode d'arc conopial i en l'altre es pot apreciar, també incisa, la data 1777. La façana occidental presenta dues obertures d'arc a nivell emmarcades amb carreus i ubicades en el pis. La façana septentrional presenta fins a sis obertures rectangulars a mode de finestres, tres d'elles emmarcades amb carreus vistos i disposades irregularment en el parament. Tornant al cos primigeni, a la façana posterior orientada a llevant, es pot apreciar la creació d'una planta semisoterrada que, al ser bastit en desnivell no es pot apreciar des de la façana principal. Aquesta presenta fins a onze finestres de diferents mides, d'arc a nivell emmarcades amb carreus, que es troben ubicades irregularment en les diferents plantes. Cal esmentar que, l'immoble està bastit en desnivell des de la façana posterior. La façana lateral orientada a tramuntada presenta quatre obertures més: una d'elles petita, rectangular i sense emmarcaments vistos, ubicada a la part oriental del parament, aïllada a l'alçada de la planta baixa, i tres d'elles ubicades en línea vertical a la part occidental del parament. La inferior és un portal d'arc rebaixat sense emmarcaments vistos, la mitgera respon a un finestral d'arc de llinda emmarcada per carreus, de la que sobresurt una petita llosana motllurada tancada per un petita reixa de ferro. Per últim, a la part superior s'aprecia una petita finestra rectangular sense emmarcar. La façana lateral orientada a migjorn presenta, al nivell del terra, un portal rectangular, amb els brancals de pedra vistos, no així la llinda que no s'aprecia. Sobre d'aquest, a l'alçada del pis, dos obertures d'arc de llinda emmarcades amb carreus, la de la dreta més gran i amb decoració incisa a mode d'arc conopial amb una flor decorant el centre. Per últim, al pis superior presenta dos finestres rectangulars petites sense emmarcar. Cal destacar que en aquesta façana també se li adossa un altre cos de planta baixa rectangular, pis i teulada a una vessant. Aquest presenta a la façana encara cap a occident, dos portals d'arc a llinda, emmarcats per carreus vistos a l'alçada de la planta baixa, i al pis, una galeria formada per tres arcs rebaixats, amb la part inferior decorada amb una gelosia bastida amb maons. Tant a la seva façana posterior com a la façana oriental se li adossen diferents cossos de una planta baixa rectangular i coberta d'obra, que per la seva relativa modernitat i pel seu ús, destinat no mereixen menció. Tots els cossos estan bastits amb pedra tot i que arrebossats i pintats de blau grisós, excepte a les obertures, on s'aprecien emmarcaments amb carreus de bella factura.

    Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C

    El mas de Fontanelles és un gran casal de tipus senyorial. L'origen del mas es remunta al segle XII (ROVIRA 2005: 140), encara que els primers documents sembla ser que són del segle XIII: "La documentació es remunta vers el segle XIII amb un tal Pere Fontanelles. Al segle XVII, la cognominació encara es mantenia i es tenen notícies d'en Joan Fontanelles, que al 1632 el rei Felip IV, rei de Castellà, Catalunya i Aragó, li concedí el privilegi reial. El cognom es perd a la segona meitat del segle XVII, quan es casa amb Pere Màrtir Descatllar, fill de Puigcerdà, militar que destacà durant la guerra de Successió. El seu fill, Anton, tinent coronel, obtingué de Paolo, comte de Bermudez, el títol de comte al 1744. Durant les guerres carlines el patrimoni de la casa es va empobrir. A principis d'aquesta centúria es perdé el nom d'Esquetllar i l'actual és Heuras. Tenen també la propietat de Tresserres de Tavertet" (POUM Les Masies de Roda, 2008).

    H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): "Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic". POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda,1981. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.