Font, mina i sínia de Masats

Sant Salvador de Guardiola

Conjunt d'infraestructures d'aprofitament hidràulic obrades al lloc on originàriament hi havia una mina d'aigua i una font, al costat del torrent de Masats. D'una banda, el torrent ha estat canalitzat per aprofitar les seves aigües més aviat escasses per al reg. De manera independent, l'aigua que neix a la mina, sempre força més abundant, s'aprofitava també per regar els horts que es van anar creant a banda i banda, sobretot a llevant. El conjunt és format per dues construccions adossades que adopten una forma molt allargassada: la primera (al sud) conté una barraca i un dipòsit que emmagatzema l'aigua que neix del subsòl en aquest punt, la segona (al nord) acull la maquinària de la sínia. Arran mateix de les construccions, pel costat de llevant, discorre la llera del torrent i, en paral·lel, un petit corriol. La primera construcció, feta amb maçoneria irregular de bona qualitat, és de planta rectangular i es troba totalment excavada dins el marge i sota un camp de conreu més elevat que hi ha al costat de ponent. Això fa que l'única part visible exteriorment sigui el llarg mur del costat de llevant, en el qual només hi trobem una finestra tapiada i una porta elevada respecte a la llera de la riera. La porta dóna accés a l'interior d'una barraca coberta amb falsa cúpula, la qual funciona com una galeria prèvia d'accés a la mina. La mina o dipòsit es troba a la dreta. Entremig hi ha un espai d'accés cobert amb arc. Pel que fa al dipòsit, té unes dimensions d'almenys 4 per 4 metres, i una fondària també d'uns 4 metres. Està cobert amb una espectacular volta de canó, i en general està sempre ple d'aigua.
La segona construcció és una caseta més recent feta de maó i pedra. Per accedir-hi hi ha una espectacular passera de pedra feta amb dues grans lloses. Sota d'aquesta plataforma discorre la llera del torrent, que està folrat amb pedra i conserva unes estructures de canalització difícils d'interpretar però que tal vegada podrien ser força antigues. Abans, en aquest sector hi havia una petita bassa que acumulava l'aigua provinent de la sínia a través d'un canal que, de fet, era pròpiament la font. Sembla que una mica més enllà, en direcció nord, hi havia un safareig. Aquesta construcció és més estreta que l'anterior i està situada a un nivell superior, ja que una part del dipòsit d'aigua queda sota la sínia perquè aquesta la pugui bombar. Malgrat que en estat força precari, s'hi conserva el mecanisme habitual d'una sínia mecànica amb dues bieles o pistons. Fora la caseta, en un espai circular que antigament estava cobert per una teulada, hi ha la barra vertical o arbre. Aquí és on donava voltes l'animal (un ase o un ruc). L'arbre està fixat a una biga de fusta de roure i, a la part superior, té una roda horitzontal que connecta mitjançant un eix amb el mecanisme situat a l'interior de la caseta. Aquí una roda vertical està connectada a dues bieles que funcionaven com una bomba doble, amb sengles tubs per on es bombava l'aigua del dipòsit cap a una pica de pedra per on sortia canalitzada a través d'un forat de la caseta. També hi ha un balancí: l'estructura de ferro que penjava de la perxa i servia per fermar l'animal.
Des de la caseta, l'aigua de la sínia no desguassava al torrent, sinó que era canalitzada cap a un rec. El punt de captació del rec s'ha perdut, però una vintena de metres més avall se'n conserven els vestigis, en direcció nord i en paral·lel al torrent. Aquest canal regava els horts que hi havia més avall, especialment entre el mateix rec i el torrent. Més a l'est es conserva també un gran mur fet amb carreus, oblicu, que era un mur de contenció per aguantar una feixa de conreu. D'altra banda, l'aigua de la sínia també regava el camp del costat oest, situat a una cota superior, almenys durant els anys cinquanta del segle XX, i ho feia a través de la canalització que sortia del forat de la caseta.