Font d'en Bernades
Casserres

    Berguedà
    A 100 metres al sud de la masia Bernades
    Emplaçament
    Des de la carretera de Graugés
    560

    Coordenades:

    42.04174
    1.83736
    403775
    4655064
    Número de fitxa
    08049 - 223
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08048A00300020
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Font d'aigua de boca que brolla amb força a través d'un gran broc de pedra adossat a un dels murs exteriors de la caseta on hi ha la bomba d'aigua. Aquesta raja directament a un safareig construït a la roca d'uns tres metres de profunditat. El cabal d'aigua és continuat i encara que hi hagi èpoques de sequera la font continua rajant. El safareig mesura uns 7 metres de llarg per quatre d'ample i està completament envoltat de vegetació herbàcia que fan molt difícil el seu accés. Té rentadora en un dels seus costats. La caseta on hi ha la bomba està construïda aprofitant el marge, damunt de la roca. Les parets són de maó pla disposats horitzontalment amb teulada plana i lleugera inclinació. Té una porta de fusta. Just davant d'aquesta, recobert per un estrat d'herba hi ha un dipòsit cobert també excavat a la roca per emmagatzemar l'aigua necessària per bombejar-la fins a la casa pairal.
    L'entorn de la font és ombrívol degut als arbres i arbusts que l'envolten i que protegeixen l'àmbit del safareig del vent i regulen l'entrada de llum servint alhora de refugi a diverses espècies d'ocells. Les principals especies que s'hi poden trobar són els pollancres, alguna alzina, la sarga, la boga o el gatell . A més a més el lloc és propici a l'existència d'altres comunitats de vegetació halòfita com el lliri o el jonc. La bona qualitat i la circulació permanent de l'aigua garanteix l'indret com a zona privilegiada d'establiment i refugi de fauna

    Els germans Bernades recorden que quan eren petits l'aigua s'extreia mitjançant una sínia de tracció animal. L'ase voltava lligat a l'extrem d'un pal horitzontal que unit a l'eix, accionava la roda vertical que mou una cadena sense fi proveïda en tota la seva llargada de catúfols o recipients. Aquesta roda estava en part submergida. L'aigua abastia les necessitats del mas alhora que era utilitzada per regar l'hortet familiar clos que es trobava a l'altre costat del safareig. Aquest tenia rentadora en un dels seus costats i els propietaris deixaven anar a rentar la roba als masovers que un cop neta l'estenien damunt de les argelagueres i les carrasques. Al posar la bomba ja fa uns anys, mitjançant una canalització la sínia va quedar en desús, però encara s'hi observa entre la vegetació l'empremta deixada per la instal·lació d'aquesta.