Font del Sot de la Coma d'Aumà Rellinars

    Vallès Occidental
    Sot de la Coma d'Aumà
    568

    Coordenades:

    41.64183
    1.95109
    412646
    4610542
    08179 - 79
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Regular
    Només raja en èpoques molt determinades.
    Legal
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
    Difícil
    Sense ús
    Privada
    08178A004000180000OA
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    La font del Sot de la Coma d'Aumà està situada per sota mateix de la balma que porta el mateix nom, a l'obaga del barranc. L'accés originari probablement es fes pel Camí de la Coma d'Aumà que neix travessant el Torrent de la Saiola un cop deixat enrere l'accés a les tombes de les Roquisses. A partir d'aquí recorria paral·lel al torrent pel seu vessant hidrogràfic esquerre en direcció a la Font del Sot de la Coma d'Aumà fins que es perd envaït per la vegetació. L'accés actual és difícil. S'hi arriba des del Camí Ral cap a Manresa, sortint pel trencall a mà esquerra poc abans d'arribar al Coll del Correu i la Balma Roja. A partir d'aquí cal baixar en direcció sud per una canal fins a trobar el peu de la cinglera, aproximadament a la cota 600. Un allau de pedra i terra provocat per un aiguat molt fort que hi va haver a la tardor de l'any 2018 ha colgat per complert part de la canal i per tant cal travessar amb molta cura fins a trobar la roca. Un cop localitzada la bauma, al peu de la cinglera, cal baixar voltejant un roc de grans dimensions, desprès de la cinglera, pel seu costat esquerre i travessar el bosc en direcció sud-est fins a la llera mateix del torrent, un centenar de metres aproximadament.
    Es tracta d'una surgència que brolla a més o menys intensitat depenent de les pluges. Es troba situada en una raconada on hi ha un muret de pedra encabit entre roques més grosses cobertes per molses. Al davant mateix hi ha una cadolla on l'aigua brolla sorgint del terra mateix creant un bassal. L'indret és molt ombrívol voltat de vegetació, com l'esbarzer, galzeran, el boix, l'arboç, el pi, l'alzina i el marfull.

    L'espessa vegetació d'aquest barranc impedeix poder observar, a part d'alguns murets de pedra seca, si hi ha alguna construcció o sistema de captació associada a la balma de la Coma d'Aumà.

    Les estructures de captació d'aigua en el medi rural normalment s'han dissenyat o construït amb un objectiu prioritàriament funcional, el de captar aigua. La seva diversitat tipològica respon a l'adaptació en funció de les característiques del terreny i de les propietats hídriques. Aquesta singularitat tipològica també s'ha d'associar al vocabulari propi de cada indret, un registre lingüístic ric que permet constatar que una mateixa construcció o tipologia pot rebre diferents noms segons el territori on s'hagi construït.