Font del Sot

Dosrius

Es tracta d'un naixement d'aigua natural amb un alt component de ferro (d'aquí el topònim Ferruginosa). Aquest component fa que l'estructura estigui rovellada i plena d'un llot esponjós de color ocre. A principis del segle XX era un dels llocs més concorreguts i emblemàtics del municipi i, posteriorment, de la comarca. Tot i el seu particular gust (degut a les partícules minerals del ferro), l'aigua es venia a Mataró (pels carrers de la ciutat es pregonava: "Aigua de la Font del Sot, qui no en beu es mor") i, fins i tot, s'hi construí una envasadora d'aigua cap a l'any 1940, que va plegar donada la impossibilitat de conservació que tenen aquest tipus d'aigües. Uns anys més tard, el propietari va condicionar l'espai de la font i de l'esplanada. Amb el pas del temps, l'espai va quedar abandonat i embassat, sobretot pels abocaments de llot que feia una empresa d'àrids propera, fins que l'any 1990 va sorgir una comissió formada per alguns membres d'entitats municipals amb la intenció de recuperar-la. Després d'un parell d'intents, la font s'abandonà de nou (els abocaments de llot continuaven). L'any 1994, l'ADF la va tornar a netejar. L'any 2000, l'empresa Aigües del Ter Llobregat, canviant una canonada que passava molt a prop de la font, la va malmetre. L'any 2001, l'empresa va arranjar la font i l'espai d'esbarjo a instàncies de l'Ajuntament de Dosrius sota petició popular.