Per bé que el coneixement i recurs d'aquesta aigua segur que prové d'antic, als segles XVIII i XIX ja era coneguda la contrada de Vilada per les característiques sulfuroses i medicinals de les seves aigües, de les que ben segur, la font del Sofre n'era una de les principals. A principis de segle XX una coneguda fonda del poble, "La Suïssa Catalana" es fa destacar a la seva publicitat el fet que el poble està dotat "de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas." A tots els clients se'ls ofereix la possibilitatde llogar "carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes."
A mitjans del s. XVIII, Pascual Madoz, per citar-ne algun dels més destacats, ja havia referenciat les propietats sulfuroses de les aigües de Vilada. És una de les fonts més singulars del conjunt de fonts citades d'antic al terme municipal.
