Amb l'abandonament dels cultius, la font s'ha anat malmetent.
Protecció
Legal
Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
Accés
Difícil
Sense ús
Titularitat
Privada
08213A008000300000JP
Autoria de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Descripció
Font provinent d'una deu d'aigua excavada en el marge, a pocs metres del torrent que li dona nom. Actualment no raja. El broc és de ferro i molt rovellat. Està collat a un muret de pedra orientat a migdia, que forma part d'una petita bassa de planta rectangular (5,75 x 2,20 m d'amplada màxima x 1.05 de fondària). La bassa originàriament era més baixa, de 60 cm d'alçada a la seva part més alta, construïda amb pedra irregular provinent del despedregament de les mateixes feixes. Posteriorment es va aixecar un sobremur amb maons plens. Per les restes observades, hi havia hagut uns pals de ferro collats al damunt amb un filat de protecció. Les parets interiors havien estat arrebossades
No s'observa cap registre de mina a proximitat. hi ha una bassa de planta semicircular (10 x 3 m d'amplada màxima i una fondària de metre i mig aproximadament). Es construeix per tal d'aprofitar l'aigua que sobreeixia de la font.
La paret de la bassa que aguanta el marge de terra d'uns dos metres i mig a tres metres d'alçada està feta de pedres irregulars i reforçat amb fileres de maons disposats horitzontalment. Pel costat oposat la paret té una alçada de 80 cm. Els extrems són més amples i es poden utilitzar com a bancs per a seure's.
Originàriament el broc devia estar introduït en el marge i possiblement a posteriori es va construir una petita bassa de planta rectangular per tal d'aprofitar l'aigua que sobreeixia i conduir-la per canalitzacions superficials fetes de maó, facilitant el rec als pagesos.
La font i la bassa es troben ubicades en un indret obac, prop del torrent que dona nom a l' indret, envoltada per un estrat arbori madur de roure (Quercus pubescens, Quercus cerrioides) , i d'alzina (Quercus ilex). A l'estrat arbustiu tenim l'aranyoner (Prunus spinosa), la ginesta, l'arç blanc (Crataegus monogyna), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern (Rhamnus alaternus) i el llorer (Laurus nobilis). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), l'heura (Hedera helix)i l'esparraguerra (sobretot cap a la zona de la bassa). Com a substrat herbaci cal destacar la presència de violeta boscana (Viola sylvestris), a proximitat de la bassa, florida; la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica. A la part més baixa hi ha gran quantitat de mimoses, que impedeixen l'accés directe al torrent.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
