Font del Molí
Sant Salvador de Guardiola

    Bages
    Al Molí de Miralda (raval del Parrot de la Riera)
    Emplaçament
    Camí que surt al km. 85,8 de la Carretera vella d'Igualada (C-37 z) en direcció S-W, uns 400 m.
    291

    Coordenades:

    41.67633
    1.76021
    396804
    4614583
    Número de fitxa
    08098-318
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Dolent
    Entorn desendreçat i en estat d'abandonament
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08097A010000050000ES
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Font que brolla d'una paret situada al costat de ponent de la casa del Molí de Miralda, que antigament havia estat un molí fariner. Es troba en una zona on hi neix aigua abundant en diferents punts. La font brolla per un tronc encastat entre les pedres del mur, i té un cabal mitjà.

    Aquest és un dels dos molins fariners que hi havia al terme de Guardiola, probablement el més antic. Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 21) a l'època medieval entre els béns dominicals pertanyents al castell de Guardiola (és a dir, reservats a l'explotació directa per part del senyor) hi havia un molí fariner situat al peu de la riera de Guardiola. No tenim més detalls ni referències documentals al respecte, però és segur que es tracta del Molí de Miralda. A principis del segle XVI la família Miralda, propietària del mas construït a les antigues dependències del castell, va adquirir les terres i propietats dominicals i, per tant, el molí. Als segles XVII-XVIII les instal·lacions del molí es devien ampliar i reforçar. La tipologia de la bassa, de grans dimensions, correspon a aquesta època, i la inscripció del portal (1766) podria indicar que en aquest moment també es van fer reformes importants i ampliacions a la casa. Tanmateix, segons el cadastre de 1780 l'únic molí fariner del terme era el del Calvet que, a més, era l'única activitat industrial registrada (GÓMEZ, 1988: 424). No sabem, per tant, fins quan va continuar fent funcions de molí. En època més recent, probablement al segle XIX o principis del XX, les instal·lacions es van reconvertir en una fàbrica d'alcohol de cremar. Encara queden restes de la pintura d'un rètol que ho anuncia sobre la porta d'entrada. Més recentment encara, la casa va estar llogada a diferents estadants. Entorn de 1967 s'hi van establir els actuals propietaris, que van comprar l'immoble als Miralda. En aquests anys l'interior de la casa encara tenia un forat que arribava fins al sostre, amb la teulada oberta, al lloc on antigament hi havia la caldera de la fàbrica d'alcohol. D'aquestes instal·lacions es conserven encara uns dipòsits de formigó.