Font emplaçada en un torrent que, uns 130 metres enllà, desemboca en la riera de Gaià. En el punt de confluència hi ha el Molí de la Codina. La font es troba just al costat del torrent, que en aquest punt ha estat desviat. Sota una roca s'hi ha obrat una pica de pedra que recollia l'aigua que brollava en aquest punt. A la part davantera la pica té una gran llosa amb un petit brollador de ferro a la part baixa. Al seu damunt hi ha una inscripció amb grans lletres majúscules que diu: "FONT DEL MIQUEL. 1887. SE RECORDAREN DE CUAN LO MIQUELET VA VENI". Els darrers mots costen d'entendre, però cal suposar que el sentit del text és que el 1887 es va fer aquesta làpida en record d'un tal Miquel, Miquelet?, tal vegada un infant que devia tenir una vinculació especial amb aquesta font. En aquest sentit cal dir que els hereus de la Codina, un mas molt proper, solien tenir el nom de Miquel. Miquel Codina Escayola va morir el 1898, i el seu avi, Miquel Codina de Codinachs Serradell va morir a Sallent el 1836. També es diu que un masover de la Codina va morir ofegat a la riera. Tal vegada la font fa al·lusió a algun d'aquests personatges.
L'indret ha estat adequat, probablement en aquesta mateixa època, amb una escala d'accés al costat esquerra. Actualment la font està pràcticament seca. És, també, una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques:
"Dins d'una clariana, d'on pugen al cel, / d'uns arbres altíssims la lleugera branca, / onejant a l'aire com bandera blanca, / reposa, en pau dolça, la font d'en Miquel."
"Gravat a una llosa, que el temps mig confon, / hi ha el llunyà record d'un bon Miquelet, / aquell oblidat i petit vailet / que molts anys enrere corria pel món. (...)"
