Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d'aquesta font, que per trobar-se prop d'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat.
Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia.
