Font de Sant Joan
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font urbana de ferro colat de factura moderna amb dos abeuradors que recorda molt la font de Canaletes de Barcelona. Els abeuradors amb forma de petxina surten d'una columna d'uns 2,5 m de la que surten a la banda superior tres braços que finalitzen en tres fanals de carrer amb les pantalles de vidre. La columna està decorada amb motius vegetals i en la zona dels abeuradors la decoració recorda les volutes jòniques. En els laterals d'aquesta columna hi ha l'escut de Moià amb el dineret.
Història
Al s. XIV es porta l'aigua al poble provenint de la font de les Poses. Fins a la 2a meitat del s. XIX les úniques fonts del nucli urbà eren la font Vella, construïda l'any 1634 i restaurada l'any 1709 i la font de Sant Martí a l'oratori.
La darrera canalització d'aigua del període comprès en aquesta obra va ser impulsada en els anys 20 pel Sr. Gallart amb la finalitat de fomentar l'estiueig i la construcció de torres. El projecte aprovat en 1927 consistia a portar les aigües de la Crespiera, però no es va dur a terme fins l'any 1931. Josep Coma emprèn la conducció de les aigües de Passarell i de la font de l'Avi, obres que es realitzen entre 1868 i 1870 i que a nivell públic es concretaren en la construcció de les fonts de San Josep, al raval de Dalt, i de Sant Joan ,a la baixada del Mestre.
Antigament, entre 1960 i els anys noranta, la font estava situada a la façana on actualment hi ha les escales per accedir a la part oest de l'edifici de can Carner. Era d'una tipologia semblant a la de la Crespiera. Després va patir modificacions fins a ser traslladada enmig de la petita placeta que hi ha entre el Casal i el carrer Sant Antoni.
Està situada recordant l'antiga font de Sant Joan.
Bibliografia
Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener.
