Font de Les Codines
Rellinars

    Vallès Occidental
    Riera de Rellinars
    Emplaçament
    A sota mateix de Les Codines
    280

    Coordenades:

    41.63914
    1.90311
    408646
    4610293
    Número de fitxa
    08179 - 85
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Dolent
    No s'hi ha pogut accedir perquè està totalment envaïda de vegetació
    Protecció
    Legal
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08178A009000200000OI
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    La Font de les Codines és una déu d'aigua que brolla per capil·laritat de la roca. Està situada per sota el cingle de Les Codines, a la llera dreta de la Riera de Rellinars, en un indret molt ombrívol. L'accés es fa per la carretera B122, de Castellbell a Rellinars. Un cop deixat enrere Can Cotis, passat el pont que travessa la Riera de Rellinars en direcció al centre urbà, uns tres-cents cinquanta metres més endavant, a mà esquerra hi ha un camí tancat per un cadenat, que baixa a una feixa. Al fons una barraqueta blanca. La font està situada sota la cinglera mateix on per sobre hi ha la casa que va donar nom a la font.
    Es tracta d'un banc retallat a la roca, amb un dipòsit impermeabilitzat a continuació i una tapadora quadrangular que fa de registre. En el lateral, hi ha el baix relleu d'una cara masculina, amb la clenxa ben feta al mig i els cabells pentinats a ambdós costats. Les orelles es presenten frontalment. De la boca surt el broc de coure per on raja l'aigua amb una aixeta. A mà dreta de la cara hi ha un segon tub de coure collat amb morter de calç per on brolla l'aigua. Un regueró condueix l'aigua cap al llit de la riera.

    La fotografia en blanc i negre està extreta de Capella (1997:39) i és obra de Ramon Jové.

    El senyor Claudi Perarnau explica que era una de les fonts més freqüentades i sobretot perquè en aquest indret hi ha uns gorgs que formen autèntiques piscines on hi anava moltíssima gent a banyar-s'hi quan feia calor.
    Segons una notícia històrica recollida per l'historiador Joan Valls (inèdit), el senyor Ramon Tarrés, pagès de Rellinars, va demanar llicència, el 6 d'agost de 1819, per a edificar un molí fariner a prop de casa seva, fent una resclosa per a recollir les aigües necessàries, "a las immediaciones de la fuente del manso Codina... por medio de represa y acequia y recogiendolas en una balsa para moler a bayadas"

    CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40.
    VALLS i PUEYO, Joan (2012). Els molins de Rellinars. Arxiu Joan Valls i Pueyo. Inèdit.
    ROCAFIGUERA i GARCÍA, Francesc de. La canònica de Santa Maria de l'Estany. Orígens i primera expansió (1080-1157). El seu diplomatari. 2 vols. Text mecanografiat. Universitat de Barcelona.
    ACA. Monacals d'Hisenda, 3751.
    ACBG. Protocols notarials, 4.
    ACBG. Protocols notarials, 12.
    ACBG. Protocols notarials, 4019.
    ACBG. Protocols notarials, 443.
    ACBG. Protocols notarials, 42.
    ACBG. Protocols notarials, 43.
    ACBG. Protocols notarials, 63.
    ACBG. Protocols notarials, 77.
    ACBG. Protocols notarials, 99.
    ACBG. Protocols notarials, 124.
    ACVOC. Protocols notarials, 190/1, foli 68v; 204/2, foli 98v. Aquest document és citat per Llogari PICANYOL. Rellinars. Notícies històriques. Separata de la revista Sabadel·lum, octubre 1961, p. 16.
    ACA. Reial Patrimoni. Batllia. Processos moderns. 1819, núm. 3, P.
    ACA, Reial Patrimoni. Batllia. Processos moderns. 1819, núm. 3, Z.