Font de l'Alzina
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font aïllada de planta rectangular bastida en un marge situat al bell mig del bosc. Consisteix en un mur rectangular amb el coronament semiciruclar i una obertura central enderrocada, per on es recollia l'aigua. Damunt seu hi ha una placa arrebossada en forma de rombe gravat amb el nom de la font i l'any de construcció: "FONT DE L'ALSINA / 1927". A cantonada superior del rombe hi ha un motiu decoratiu circular amb un nom envoltant-lo (sembla posterior). La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. Les juntes estan resseguides. Conserva restes del revestiment arrebossat original que cobria la part superior i posterior del parament. Destaca un rec excavat al mig del bosc que procedeix del camí que hi ha per sobre de la font. Arriba fins aquesta i continua baixant en direcció nord. Probablement, el rec connecta la font amb la mina d'aigua que hi ha poca distància d'aquesta, ambdues situades darrera del Mas Nou del Lledoner.
Història
A principis del segle XX, la font era l'escenari del dinar de molts dels assistents a l'Aplec de Sant Francesc, que es celebrava a la capella de Sant Francesc del Mas Vell del Lledoner. En l'actualitat, tot i que no raja i es troba al bell mig del bosc, l'estructura encara es conserva en prou bon estat.
Bibliografia
AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 34. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 23, 25. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 137.