Font de la Salut
Collbató

    Baix Llobregat
    Torrent de la Salut
    Emplaçament
    Al km 2,5 de la B-112 s'agafa un corriol, a mà dreta, que baixa cap al torrent. La font és a 130 m
    352

    Coordenades:

    41.57133
    1.82954
    402417
    4602845
    Número de fitxa
    08069 - 134
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1949
    Estat de conservació
    Regular
    Fa molts anys que està abandonada.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08068A005000340000GQ
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    La font de la Salut no raja i únicament hi ha el pedrís en forma d'una "U", que es va construir l'any 1949 amb pedra i totxos. Aquest pedrís fa 1,90 m d'ample, 3,50 m de llarg i 0,90 m de fondo, i té la data "1949" gravada a la paret. El fons està cobert de terra i fulles que no deixen veure ni les escales d'accés ni el lloc per on rajava l'aigua.

    La font de la Salut era, juntament amb la font Closa, una de les deus públiques que des de l'Edat Mitjana proveïen d'aigua Collbató. Abans dels segles XVII-XVIII era coneguda com la font del Raig Viu i al XIX amb el nom de font de la Mare de Déu de la Salut. L'aigua tenia propietats medicinals, era dolça i molt bona per pastar el pa.
    L'any 1949 s'hi feren obres i el 1956 una anàlisi per garantir la salubritat de l'aigua.
    Era un indret molt estimat i concorregut per la gent que hi anava a buscar aigua, a passejar i a berenar .
    L'abocament d'aigües negres va contaminar la deu, que ara està perduda.

    ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu NotarialL, Ig. 1033 (2), Mateu Osset i Miquel Janer; Llo. 490, f. 51 v; i Llo, 381, f. 13 v.;
    ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 514.
    CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 119.
    AMICS DE MONTSERRAT(1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 62.