Font de la Sala
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font de dos brolls que queden coronats per una pedra carrejada que presenta una llegenda inscrita, de tipografia cal·ligràfica, que emmarca el dibuix d'una patada creu central. El conjunt es localitza a l'esquerra de la Riera de l'Estany. On antigament transcorria el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès a través del Moianès.
A la vora de la font de la Sala, es troba la font dels Bous, que havia servit d'abeurador per al bestiar.
Història
Vora la font de la Sala hi drenen les aigües de la riera de l'Estany. Quan encara no s'havia fet arribar l'aigua a les cases de dalt al poble de l'Estany, que va ser pels volts de l'any trenta del segle XX, s'anava a rentar a mà a la riba de la riera. El principal lloc per rentar era el safareig públic del Molí del Grau. Quan aquest safareig es trobava ple se seguia aigües avall de la riera, fins a l'indret de la font de la Sala, lloc on també, justament a la font, s'omplien càntirs i gerres per aigua de boca. S'explica que des de bon matí noies i dones del poble de l'Estany sortien de casa, carregades de roba bruta, per més tard tornar-la neta i a punt per estendre a casa.
Bibliografia
FARNIS, Àlex; ROS, Ignasi (2010). Els camins ramaders: la seva dimensió històrica i etnològica, i la seva protecció i valoració. Ponència Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. 22-23 Nov. Caixa Forum. Obra social de la Caixa. IPEC.
GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès).
POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona.
RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). "Les fonts de l'Estany", a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.
