Font de la Quera
Casserres

    Berguedà
    L'Ametlla de Casserres - al costat de la resclosa
    Emplaçament
    Accés per un corriol paral·lel al canal
    480

    Coordenades:

    42.04789
    1.87137
    406599
    4655710
    Número de fitxa
    08049 - 238
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Casserres. c/ Escodines, 14. 08693 Casserres
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Font natural que raja d'una beta que passa per dins la roca. Està situada a la llera dreta del riu Llobregat, a prop de la resclosa de la colònia de l'Ametlla de Casserres.
    El raig d'aigua brolla per una escletxa de la roca. Hi havia una teula que protegia el broc, tot i que actualment ha desaparegut. L'alt grau d'humitat d'aquest indret facilita el creixement de moltes espècies de falgueres i molses. Un exemple és la falguera Adiantum capillus-veneris que se la pot observar per totes les escletxes del mur, entrades de la roca i a la vora del riu. La vegetació arbòria i herbàcia és tupida i sense cap mena d'intervenció humana, amb gran quantitat de brancatge mort. Hi ha presència de pollancre, om, robínia, saüc, bardissa, ortigues i plantes enfiladisses, principalment l'heura.

    Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior.
    Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs.
    En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.