Font de la plaça Riera Llorca
Pineda de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’estructura de la font consta d’un pilar rectangular, fet de maons pintats i coronat per un barret lleugerament piramidal de ciment, també pintat, sense ràfec. A tot el perímetre hi ha un terra de rajols vermellosos vorejats per llambordes de perfil circular.
La pica està feta d’obra, amb un lleuger pendent cap el desaigua i una reixeta de protecció. Està proveïda d’una aixeta cromada amb polsador. Tant el plafó on està collada l’aixeta com la vora de la pica i la part superior del coronament, estan decorats amb rajols ceràmics de motius florals de tonalitats blaves, que en alguns indrets alternen amb rajols de color blanc.
A la part posterior hi ha el registre d’aigües de la companyia SOREA i per sobre, de marbre, la placa que dona nom a la plaça, amb l’escut de la vila.
Història
Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903 – Pineda de Mar, 1991), fou un escriptor i periodista, que acabada la Guerra Civil espanyola s'exilià a França, on passà pels camps de concentració de Sant Llorenç de Cerdants i del Voló. Després anà a la República Dominicana i finalment a Mèxic.
L’any 1969 s’establí a Pineda de Mar on va crear la major part de la seva obra novel·lística. Entre les seves obres més rellevants trobem Tots tres surten per l’Ozama (1946), Giovanna i altres contes (1946), Roda de malcontents (1968), Joc de xocs (1970), L’Enterramorts (1970), li valgué el premi Prudenci Bertrana i el Crítica Serra d’Or. També són obres seves: Fes memòria, Bel (1972), Oh, mala bèstia ! (1972), o Estiu a Pineda (1991) entre d’altres. L’any 1985 rebé la Creu de Sant Jordi.
