Font de la plaça Major
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Nucli del Figaró
    Emplaçament
    Plaça Major s/n de Figaró-Montmany.

    Coordenades:

    41.72181
    2.27336
    439560
    4619145
    Número de fitxa
    08134-113
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Figaró-Montmany. Crta de Ribes n.34. Figaró-Montmany 08590.
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Es tracta d'una font amb l'entorn urbanitzat, situada al peu de la Plaça Major, entre el carrer Major i el Carrer de Vic. Aquesta estructura es troba adossada a les escales que porten a la plaça de l'església, i forma un cos afegit al centre de les mateixes. En un espai rectangular fet en maçoneria i maó es troba esculpit en marbre un cap de lleó entre dos corns de la abundància girats cap avall, sobre una pica i un peu decorat amb elements florals i vegetals. L'estructura de maó presenta uns plafons amb restes de policromia que decoren l'escena i formen un fons; on s'entreveu el color blau i negre. Aquest espai acaba coronat amb formes lobulades en maó a la part interna i pedra per la banda exterior. Aquestes pedres estan disposades formant motllures en plec de llibre i, al darrera, ja hi ha el mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars que conforma l'escala. Al centre hi ha la sortida principal, amb un suport format per un cap de lleó, de la boca del qual n'hauria de sortir l'aigua, i a la part baixa hi ha una pica de recaptació de forma semicircular encastada al suport i al peu; tot i que aquest té una funció bàsicament ornamental.

    Aquesta font de trets modernistes, va ser bastida a la primera meitat del segle XX, en el moment de reorganització del centre històric del Figaró amb la construcció dels grans casals noucentistes en diversos punts del municpi. Aquesta es troba al centre del poble, dins la plaça major i molt a prop de la plaça de l'església. A nivell documental s'esmenta la presència d'una plaça al veïnat del Figaró al primer quart del segle XVI com a "platea del Figuero" (1520-1533) o "platea publica vulgariter dicta del Figero" 1554-1555. L'adjectiu pública indica que la plaça s'ha convertit en el lloc habitual de reunió dels habitants del terme de Montmany. La transició entre les reunions a les eres dels masos dels batlles i la consolidació de la plaça pública com a lloc de reunió es donaria possiblement al darrer quart del segle XV, just després de la crisi on també té lloc la reorganització del domini del senyor de Centelles. El lloc de "a Figueró" s'esmenta per primera vegada al 1313, fent referència al lloc on viu la concubina del rector Comes de Monteugues. El locatiu fa pensar que en aquesta època ja hi havia un petit nucli de poblament i que la vall del Congost no estava totalment despoblada. A partir de 1483 nombrosos establiments fets als pagesos del terme tenen lloc dins de l'hospici o hostal de Figaró i aquest hauria ajudat a fixar el poblament en aquest punt del Congost. A Montmany, després de l'esment de la platea publicha dicta del Figaro, són habituals els esments del veïnat l'any 1557, l'any 1564 i 1586, senyal de la consolidació de l'assentament al Congost des de mitjan segle XVI. La urbanització i el procés de modulació del municipi es va acabar de gestar als segles XVII i XVIII per acabar consolidant-se al llarg del segle XX.

    OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.