Font o surgència intermitent situada per sobre de la Cabana del Ton, en una raconada ombrívola de la cinglera, on la roca està tapissada d’orella d’ós florida, falgueres i altres briòfits. Un cop situats a la cruïlla de camins que se situen en el Coll de la Castellassa, seguir en direcció al monòlit de la Castellassa de Can Torres. Dessota el rocater, un cop deixada enrere la Canal de la Dona Morta, s’endevina un corriol molt amagat, gairebé imperceptible que baixa arranat a la roca, amb un fort pendent, que no cal perdre de vista fins que arriba a la balma coneguda com a Cabana del Ton.
Quan finalment acaba el corriol de baixada, a mà esquerra, per sobre mateix de la balma hi ha les restes d’un petit muret de pedra seca amb un graó gairebé desaparegut, que permet accedir-hi. Entrant per aquí, a mà esquerra ja s’observa el pany de paret de la cinglera. És en aquest costat de la roca calcària que hi ha un degotall amb un petit orifici que quan plou molt, raja i omple un bassal situat al davant mateix, actualment brut de fullaraca. Si mirem al damunt mateix, a uns dos metres i mig d’alçada s’observa un retall fet a la roca amb una pica rectangular artificial feta amb maó i resseguint la paret quan el terreny baixa pronunciadament cap a la balma, encara es pot observar un canaló d’uns tres metres de llargària, fet amb morter.
A excepció de la surgència, totes aquestes construccions, avui fetes malbé i sense connexió aparent, formaven part d’un sistema de captació d’aigües amb conduccions fins i tot metàl·liques que permetien abastir la balma aprofitant el desnivell del terreny.
