Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt que consta de 23 fotografies relacionades amb el municipi de Veciana corresponen a quatre fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez (1942-), el fons J. Castellot, el fons Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) i el fons Antoni Gallardo i Garriga (1889-1942), tots ells membres del Centre Excursionista de Catalunya. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 19 fotografies realitzades entre els anys 1994 i 1995 bàsicament, en color amb unes mides de 24 x 36 mm. Dues fotografies són de la capella de Sant Miquel de Veciana abans de la seva rehabilitació. De Sant Pere Desvim hi ha cinc fotografies de l'ermita. De Veciana, concretament de l'església de Santa Maria n'hi ha set i una realitzada de la talla original de la Verge Maria que es troba al Museu Episcopal de Vic datada de l'any 1994. De Sant Pere de Montfalcó el Gros tenim una fotografia i finalment, consten, tot i que el terme queda partit, tres fotografies de l'ermita de Santa Maria del Camí i una de l'església nova. Cal destacar també la fotografia provinent del fons J. Castellot; es tracta d'una fotografia pintada realitzada entre el 1890 i 1936 en paper fotomecànic de la bassa amb aigua del Molí de la Roda amb l'ermita de la Mare de Déu de les Dolles. També cal destacar el fons Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) amb una fotografia de 6 x 13 cm, estereoscòpica, realitzada el mes d'abril de 1926 de la Mare de Déu de Veciana abans de la seva restauració. Finalment destaca la fotografia realitzada per Antonio Gallardo i Garriga, realitzada l'any 1934, en paper de gelatina i plata on es pot veure la façana de Can Llobet.
Història
El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat "Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu." Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.