Fons Ferran de Pol

Arenys de Mar

Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allista a l'exèrcit republicà i marxa cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre Tríptic obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre Campo de concentración (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: Full Català i Quaderns de l'Exil. Dirigeix la secció d'art del diari El Nacional i col·laborà a la Revista de Filosofía y Letras de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.

L’any 1949 torna de l'exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: Abans de l'alba (1954); La Ciutat i el tròpic (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; Érem quatre (1960); Miralls tèrbols (1966); De lluny i de prop (1973); els contes infantils Sedna (1980) i Entre tots ho farem tot (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la Jo, ella i el càntic (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra El Vell i el mar de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.

Mor a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.