Fons documental referent a Sant Vicenç de Montalt procedent de la Biblioteca de Catalunya
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat quatre pergamins relacionats amb el municipi de Sant Vicenç de Montalt. Dos de la primera meitat del segle XIV i dos de principi del segle XVII:
Perg. 166, Reg. 17517 (1338, abril 27. Venda): Guillem de Sant Vicenç [de Montalt] al terme del castell de Mataró, conjuntament amb la seva muller Francesca, venen a Pere de Sala, ciutadà de Barcelona, diverses propietats rústegues, que reconeixen i obliguen. Notari: Joan Salat, notari reial i públic de Barcelona. Procedència: Arxiu del marquès de Saudín. Llengua: llatí (240 x 351 mm).
Perg. 390, Reg. 19543 (1346, abril 30. Donació. [Sant Martí d’Arenys]: Pere, fill de Guillem Sala de Sant Martí d'Arenys, fa donació gratulatòria al seu nebot Bernardí Sala dels censos que percep al terme de les parròquies de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Martí de Mata i Santa Maria de Caldes d'Estrach, amb totes les possessions que hi té, sota certes condicions. Notari: la subscripció notarial ha estat ratllada. Procedència: Arxiu del Marquès de Saudín. Llengua: llatí (207 x 508 mm).
Perg. 353, Reg. 17480 (1600, gener 17) Dot. Sant Martí d’Arenys (Maresme): Pere Valls, pagès del veïnat de Sotarriba de Sant Vicenç ""de Llavaneres"" [de Montalt], conjuntament amb el seu fill Antoni i la muller d'aquest Anna, reconeixen que Bernat Sala (germà d'Anna) els hi ha donat les 500 lliures en moneda barcelonesa que constitueixen el dot de la seva germana, a més de dues arques, una copa de plata i altres joies, de tot el qual en fan àpoca de rebut. Notari: Antoni Joan Montfort, substitut dels hereus de Francesc Ferrer, difunt notari de Mataró. Procedència: Arxiu del marquès de Saudín. Llengua: llatí (224 x 248 mm).
Perg. 179, Reg. 18991 (1602, octubre 10). Procura. Mataró: Pere Vallès de Sotarriba, pagès de Sant Vicenç de Llavaneres [Sant Vicenç de Montalt], nomena procurador general seu Antoni Vallès, fill seu, i n'especifica detalladament les atribucions. Notari: Jaume Mates, notari reial i públic de Mataró. Procedència: Arxiu del marquès de Saudín.
Els pergamins són consultables al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.
Història
La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat.
L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes.
El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central.
Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.
L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca.
El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici.
L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.
L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc., i posar-los a l'abast del públic.
Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.
