Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Important conjunt fotogràfic d'Argentona i del seu terme municipal, des dels anys 1920 fins els 70 i de procedències molt diverses: donacions d'A.Güell, J.Alegret, P.Pujol. J.Puig i Cadafalch, J.Bonet i Garí, de l'arxiu Mas i del mateix fons del SPAL.
D'entre les fotografies hi ha sèries de reportatges de les cases Puig i Cadafalch, Garí, Moió (antiga seu del Museu del Càntir), de les cases de la plaça de l'Església i de la mateixa Església de Sant Julià (dels efectes devastadors de la guerra i de la reconstrucció) i de l'antic Ajuntament. També hi trobem imatges de les masies de Can Cabanyes, Can Comalada, Can Portell, Can Martí de la Pujada, Can Sirés, Can Saborit, Can Riera, Can Palau, Cal Coix, de l'exposició de llits antics a Can Calopa (1950), del castell de Burriac (foto de grup: Reinoso, Barrie, Bonet i Garí, Bartrina, Moragas, 1919) i de l'antic escorxador municipal.
És interessant també el recull de postals antigues d'Argentona d'entre els anys 1920 i 1930 en les que s'observen imatges del poble, de Sant Miquel del Cros, Església de Sant Julià, Can Cabanyes, cases Puig i Cadafalch i Garí, i la Font Picant d'Argentona. També hi trobem retalls de revistes i diaris d'època dels que destaquen la "Ilustració Catalana", el Calendari de la Mancomunitat de Catalunya de 1916, la "Geografia General de Catalunya" de F.Carreras Candi i el "Bloc Mataroní" amb dibuixos de M.Ribas.
El fons del SPAL també inclou planimetria que, en el cas d'Argentona, compta amb documents de Can Cabanyes (probablement de J.Puig i Cadafalch), de Can Gallifa (1960), de Can Moió (1959 i 1966) i de les cases de la plaça de l'Església fetes pel projecte de reordenació de la zona (1971).
El Museu Municipal d'Argentona té la reproducció d'algunes de les imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.
Història
El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona, aleshores presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la "Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments" feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la denominació de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments fins 1986, va ser pionera a l'Estat Espanyol en la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental.
Durant aquests pràcticament nou decennis el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. La seu de la institució ha estat al Palau de la Generalitat (1915 a 1929), a la Casa dels Canonges (fins l'any 1989) i a la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló (1868), conegut com l'Edifici del Rellotge.
El SPAL compta amb diversos equips pluridisciplinaris per a realitzar estudis de caràcter històric i tècnic per a la definició dels objectius de les intervencions, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. La institució, petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic.
L'SPAL disposa a més d'un important fons de documentació (gràfic, fotogràfic i escrit) de temes relacionats amb amb el patrimoni o la restauració monumental. Formen part d'aquests fons l'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei, l'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915 i el llegat de J.Martorell que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei.