Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Fons corresponent a la família Arquer de Goscons d'Arenys de Munt. Es tracta d'un centenar de pergamins des dels segles XIII a XVIII entre testaments, censos, plets, donacions o apoques. Les fotocòpies d'aquests documents es troben en el fons del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt.
L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. El centre conserva més de 500 fons i col·leccions. També aplega més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.La classificació dels fons és la següent:
Fons de la Generalitat de Catalunya: comprèn 3 etapes cronològiques: la primera correspon a la documentació generada per la Generalitat durant la II República, des del 14 d'abril de 1931 fins el 1639. La segona inclou la documentació produïda a l'exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977; la tercera s'inicia l'any 1977 amb el restabliment de la Generalitat.
Fons de l'Administració local: en aquest grup de fons s'inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya.
Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències.
Fons de l'Administració Reial i Senyorial: més de 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX.
Fons judicials: documentació dels diferents òrgans judicials radicats a Catalunya al llarg del segle XX: Jutjats Municipals, Jutjats de Districte, Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció i Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona i les Magistratures de treball de Barcelona.
Fons registrals: aquest fons està constituït per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780 - 1956 a més d' una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors.
Fons d'institucions: fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic, vinculats en major o menor grau a la Generalitat de Catalunya.
Fons d'associacions i fundacions: inclouen els arxius d'associacions i entitats, d'organitzacions sindicals, i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya.
Fons d'empreses: integrat per unes 100 empreses de diferents sectors, a partir del segle XVIII, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l'editorial. Dins d'aquest apartat destaquen grans empreses nacionals i multinacionals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A.
Fons patrimonials: destaquen per la seva importància els nobiliaris: el llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius; els Güell-López, comtes de Güell i marquesos de Comillas; el llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori, el llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès, els Blanes-Centelles, comtes del castell de Centelles, el llinatge Despujol, marquesos de Palmerola, la baronia de l'Albi i la baronia de Ribelles, que inclouen documentació a partir del segle XII. L'ANC conserva també fons patrimonials de llinatges de la noblesa no titulada (Espona, Arquer, Milans, Rialp) i de moltes altres famílies catalanes rurals i urbanes. El conjunt d'aquests fons apleguen una col·lecció de pergamins que arriba a les 7.000 unitats.
(Continuació descripció) Fons personals: fons de personalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX d'àmbits molt diversos. S'hi troben polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ramon Trias Fargas, entre d'altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d'Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila, ) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). Inclouen documentació fotogràfica.
Col·leccions: provinents de recuperacions, donacions i compres, l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega col·leccions factícies força interessants.
Hi ha fotocòpies a l'arxiu del Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt.
Horari d' hivern: dilluns a divendres, 9-21h ; dissabtes, 9-14h
Horari d'estiu: Mes d'agost, 9-15h
Tel. 93 589 77 88 Fax 93 589 80 35
Mail: anc.cultura@gencat.net
Web: cultura.gencat.net/anc/
Història
Es a crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula els sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors.
L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional.
A més de les tres àrees anteriorment esmentades, i amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC ha creat les àrees següents :
L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, és l'encarregada de realitzar els programes de reproducció dels fons en funció de les necessitats internes i externes del centre. També té com a funció fer el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i elaborar programes per a la seva implementació a l'Arxiu Nacional.
El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents i que destina una part dels seus esforços a programes de col·laboració amb institucions públiques i privades.
La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, que està al servei dels usuaris de l'Arxiu i en particular dels investigadors.Les diferents àrees de l'arxiu desenvolupen programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya.
El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement, que té l'objectiu fonamental d'apropar l'investigador de Catalunya a aquella part del patrimoni documental que reuneix les condicions anteriors.Un objectiu bàsic, que la legislació encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya, fa referència a la recuperació, en original o en còpia, de la documentació de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions que per diverses circumstàncies no es troba en el nostre país o no és accessible en condicions acceptables.L'Arxiu Nacional de Catalunya és, com a institució gestora d'una part del patrimoni cultural, un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment. L'Àrea de Difusió i Comunicació s'encarrega de materialitzar aquesta vessant fonamental del centre.