Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Entre el fons bibliogràfic de la biblioteca de Montserrat, destaquen les seccions de filosofia, teologia, ciències bíbliques, patrologia, litúrgia, música i història de l'art. També té apartats d'història general universal, en particular medieval i d'Europa, d'història de Catalunya i la Corona d'Aragó, amb un fons d'històries locals i de la guerra civil espanyola. El fons actual està format per 330.000 monografies, 6.000 publicacions periòdiques, 1.500 manuscrits, 400 incunables, 3.700 obres del segle XVI, 18.000 gravats i 500 mapes antics. Entre el fons hi ha les col·leccions especials, que es troben en procés de digitalització: - Catàleg de manuscrits: conté les referències bibliogràfiques de les obres manuscrites del fons de la biblioteca des del segel VII fins al segle XX. - Catàleg d'incunables: conté les referències bibliogràfiques de les obres impreses del fons de la biblioteca des de l'aparició de la impremta fins al 1500. - Catàleg d'obres del segle XVI: conté les referències bibliogràfiques de les obres del fons de la biblioteca impreses al segle XVI. - Catàleg de gravats: conté les referències bibliogràfiques del Gabinet de Gravats de la biblioteca, amb una gran varietat d'estils i èpooques. - Catàleg de la cartoteca: conté les referències bibliogràfiques de la col·lecció de mapes de la bilioteca, amb plànols i mapes d'èpoques diverses i d'un abast geogràfic local i universal.
Història
L'existència d'obres manuscrites consta des del moment de la fundació del monestir, el segle XI. Des del segle XII, Montserrat va tenir el seu propi scriptorium. L'any 1499, l'abat Cisneros va promoure la inauguració d'un taller tipogràfic, fet que va afavorir la difusió cultural del monestir. Durant els segles XVII i XVIII, la biblioteca va créixer i va diversificar els seus fons fins a arribar a reunir, segons consta, milers d'obres en les seves prestatgeries. El moment més tràgic de la seva història va ocórrer durant les guerres napoleòniques, quan en 1811 el monestir va ser destruït i es va perdre la major part del seu tresor bibliogràfic. L'actual biblioteca té el seu inici a finals del segle XIX i va créixer durant l'abadia del P. Antoni M. Marcet, entre 1913 i 1946. El fons de la biblioteca va passar de quinze mil volums a aproximadament cent cinquanta mil. Posteriorment, amb motiu de les guerres civil espanyola i mundial, les adquisicions es van veure dificultades. Darrerament ha estat possible duplicar el seu fons. L'antiga biblioteca de Montserrat era notabilíssima pel nombre de volums i la qualitat de les obres impreses i manuscrites que contenia. Era considerada la primera de Catalunya després de la de Santa Caterina de Barcelona. Hi abundaven els llibres de ciències eclesiàstiques: teologia, Sagrada Escriptura, patrística, etc. No s'ha conservat cap catàleg especificat d'aquesta antiga llibreria, però el lot considerable que hom salvà de la destrucció, les llistes facilitades per Cisneros en distribuir a la quaresma els llibres als seus monjos, els índexs de còdexs conservats a l'Acadèmia d'Història de Madrid, els petits catàlegs de manuscrits i d'incunables redactats del P. Benet Ribes, les al·lusions d'alguns erudits que visitaren aquesta biblioteca abans de l'incendi de 1811 i, sobretot, el nombre prodigiós d'autors citats en les obres dels pares Llobet i Capellades, del G. Castell, etc, ens assebenden de la quantitat i la qualitat de l'antic fons. Després de l'incendi de 1811, els monjos salvaren quelcom entre els munts de paper fumejant, i l'actual biblioteca conserva encara algun volum de fulls mig cremats.
Bibliografia
Laudo, Susana. "Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat". Barcelona: Generalitat de Catalunya.
