La Fita de les tres cares és l'únic molló antic que marca la separació entre Font-rubí i dos municipis més. Existeix però una fita moderna al Coll de la Barraca que marca el punt de confluència entre els límits municipals de la Llacuna, Torrelles de Foix i Font-rubí.
No hi ha massa informació d'aquesta curiosa construcció, per altra banda tan singular. Es diu que és mil·lenària i estava plantada al peu del camí ral de la Llacuna a Vilafranca. La fita limita amb Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. També el camí ral és un camí de terme, doncs separa Font-rubí de Sant Martí Sarroca. Més amunt limita amb Torrelles de Foix i més al sud amb Vilobí del Penedès. Els tres vèrtex d'aquesta fita sembla que assenyalin la direcció dels límits de terme. Hom diu que a la part baixa existien tres pedres sortints, anomenades filloles, que indicaven la direcció de la fita immediata, o possiblement el centre del terme, doncs si en aquella època eren similars les divisions territorials, la fita més pròxima hauria d'haver estat a l'alçada de Cal Jep Cabana, també al peu del camí ral, a uns centenars de metres en direcció a Vilobí. S'explica l'anècdota, no sabem si molt rigorosa, que a temps de Felip V el joc estava prohibit. Els jugadors d'aquella època es reunien a jugar a les cartes al peu de la fita i així, les autoritats de cada municipi podien ser burlades, doncs en un tres i no res canviaven al municipi que més els convenia, així doncs per atrapar-los calia que les tres autoritats es presentessin alhora, extrem molt difícil que succeís.
