Fira de l'Ascensió Granollers

Vallès Oriental
Parc Firal del Congost, 08400-GRANOLLERS
A tocar el nucli urbà pel costat S

Coordenades:

41.6054
2.28083
440073
4606215
08096-109
Patrimoni immaterial
Costumari
Medieval
Modern
Contemporani
Bo
Inexistent
Fàcil
Productiu
Pública
Ajuntament de Granollers, Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

És el principal esdeveniment econòmic i social de la ciutat. Avui dia es tracta d'una fira multisectorial i te una representació agrícola comarcal. Físicament es fa al parc firal al costat del riu Congost (Informació oral Pere Cornellas) i Ha perdut tot el contingut tradicional, encara que pel seu valor històric i simbòlic, posseeix un gran valor patrimonial.

Fotos 1 i 2: HMG; 3, HMG&Toni Torrillas. (Continuació història) El 1979 però, el consistori torna a declarar festiu el dia de l'Ascensió i es comença a fer la Fira de nou, això sí, en precàries condicions. No és fins el 1985 que la Fira i Festes de l'Ascensió retornen amb força després d'un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l'Ajuntament, que va permetre crear la Comissió de la Fira. Es vol fer de la Fira el marc adequat on es doni sortida a les iniciatives esmerçades a superar la crisi econòmica iniciada a principis dels setanta. En aquest nou model es mantenen la presència de bestiar i es fan les Jornades Agropecuàries però cada vegada més són els productes industrials i de serveis els que ocupen majoritàriament els estands i reprodueixen a escala la importància d'aquests sectors en l'economia granollerina. El 1988 la Fira abandona el centre i es desplaça al barri de les Tres Torres, lloc on la ciutat creix al voltant d'una instal·lació emblemàtica: el Palau d'Esports. Aquell any es lliura la primera edició dels Premis d'Innovació Empresarial que guardonen empreses punteres de Granollers i comarca. Durant uns anys, l'emplaçament de la Fira és variable. Així el 1992 passa a ubicar-se a l'altra banda de la carretera del Masnou; el 1993 al Palau d'Esports, que va acollir el sector industrial; el 1994 a la zona esportiva del sud de la ciutat...No és fins el 1998 quan la Fira ocupa ja el 50% del que serà el recinte definitiu, una peça de terreny a Palou Nord, situada entre la Ronda Sud, el passeig Fluvial, el carrer de Londres i el camí de Can Bassa que neix com a parc firal. En la cinquantena edició de la Fira, que va tenir lloc de l'1 al 4 de juny de 2000, es va produir l'estrena del nou Parc Firal, que va ocupar 95.000 m2, i va acollir més de 250.000 visitants, que van poder gaudir dels més de 250 expositors que hi van participar (http://www.granollers.org/).

L'antecedent més remot és de l'any 1335, quan el monarca Alfons III el Benigne concedia a la vila un privilegi autoritzant una durada d'uns vint dies per la Fira de Pasqua Granada. Sabem que el gener de 1853 l'Ajuntament va acordar celebrar dues fires de tres dies de durada cadascuna. La primera començava el dilluns de Pentecosta i l'altre el 29, 30 i 31 d'agost ((comunicació Museu de Granollers). A finals dels anys vint hi havia dues fires anuals, una per l'agost, els dies 29 i 30, i una altra el dimarts de Pasqua de Pentecosta. Però no va ser fins el 1942 quan la Fira es consolidà definitivament. Des d'un principi van ser els agricultors i, sobretot, els ramaders els més interessats en l'operació. El Primer Concurs de Bestiar de la Comarca va tenir lloc l'any 1943, i l'any següent, es convertia en una Fira-Exposició Provincial de Ramaderia. Al 1948 i en vista de l'èxit assolit, s'amplià el seu àmbit a nivell Regional i es van fer tots els possibles perquè la festa ramadera fos de dos dies. (HOMS, 1995). Era un dels mercats tradicionals de la pagesia. Allà hi feien les compres de cara a la temporada agrícola del segar i el batre mentres que la jovenalla dels pobles formalitzava a Granollers, en aquella diada, la seves relacions amoroses, d'una manera tan arrelada, que la fira de l'Ascensió es coneixia com la fira de les noies. El jovent vallesà que desitjava casar-se acudia en aquest dia, i es passejava ostensiblement pels carrers de la població, elles en pla de fer-se veure i ells amb desig de veure si entre tantes noies en trobarien alguna que els fos agradable a la vista. Empraven una forma tradicional de demanda de prometatge molt gràfica i intranscrivible. Si ella no refusava el requeriment, iniciaven un festeig ràpid que gairebé sempre acabava en casament. Acudia a aquesta fira una gran gentada i es concertaven molts casaments (AMADES, 1985, II: 971). Les societats celebraven balls matinals -el ball dels promesos- i segellaven, en certa forma, les fases prèvies del procés prematrimonial entre pubills i pubilles del Vallès i també era la gran ocasió per a intercanviar regals comprats en el mateix mercat (BAULIES, 1965). En plena postguerra i per iniciativa de la II Zona Agrícola del Vallès es fa realitat la primera Fira de l'Ascensió. Aquella Fira va ocupar els terrenys contigus de l'antiga estació de França en el que avui seria la plaça de Barangé. L'esperit de la Fira agrícola i ramadera feia que els pagesos amb el seu bestiar acudissin a la fira impel·lits per la possibilitat de guanyar un dels nombrosos premis o almenys per treure algun o altre profit de llur participació. No és fins l'any 1944 que la Fira esdevé provincial i la major participació obliga a repartir els animals per grups i a ocupar altres indrets de la ciutat. Així passen els anys fins a la introducció d'una incipient exposició industrial que es realitza a l'any 1950, però és al 1954 quan es marca l'inici d'una nova etapa a la Fira de l'Ascensió. L'Ajuntament es fa càrrec de l'organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes presidit per Josep Porcar, es decideix llavors allargar la durada de la Fira a quatre dies i crear una nova secció dedicada a les activitats industrials aplicades a l'agricultura. Això va fer que ben aviat la incipient indústria desplacés la maquinària i els productes agrícoles i ramaders. La fira dels anys 60 reflecteix l'expansió econòmica en general i la del sector de l'automoció, en particular. Amb la inclusió del Pavelló del motor es produeix un augment significatiu tant en el pressupost de la Fira com en el nombre d'expositors. Aquesta situació s'inverteix en els anys 70, afectats per la crisi del petroli de 1973, el final del règim i l'inici de la transició al retorn de la democràcia. Granollers es queda pràcticament sense Fira; o pitjor encara: el dia de l'Ascensió passa a no ser festiu en el calendari laboral.

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès. http://www.granollers.org/ Informació Oral Pere Cornellas, novembre 2001.