Festes dels Barris

Prats de Lluçanès

Els vuit dies que van des del dijous de Corpus fins el dijous de l'altra setmana s'anomenen vuitada de Corpus, i en molts llocs de Catalunya se celebren les festes dels barris. Fa uns quants anys, el dia de Corpus era una de les tres festes anuals més importants, juntament amb Nadal i Pasqua, i per aquest motiu, a moltes poblacions s'hi feien processons on hi participaven la majoria dels veïns, en èpoques més llunyanes les representacions eren dels diferents oficis agrupats en confraries, a més d'un bon nombre de comparses.
Hi havia el costum de fer enramades: engalanar els carrers per on passava la processó, unes enramades vegetals de les quals derivaren les garlandes i les cadenes de paper, i actualment el plàstic. També era característic preparar catifes de flors amb dibuixos. Tots aquests costums han evolucionat i avui perviuen en diferents graus a poblacions com Sallent, la Garriga, Arbúcies i Sitges.
Durant la vuitada, l'església continuava celebrant la festa amb processons diàries, i els barris de cada lloc, com succeïa a Prats, celebraven també la seva festa, que antigament tenia el nom de quarto a la nostra vila. Començaven el dijous de Corpus i seguia el divendres, quarto dels capellans, el dissabte, quarto dels escolans, el diumenge, quarto de l'ajuntament, el dilluns dels capgrossos, el dimarts de les sargantanes, el dimecres dels llangardaixos i el dijous dels escuraossos.
A començaments del s. XX cada barri competia per veure qui posava més ciris a l'altar, i això depenia de la recaptació que havien fet durant l'any les administradores del barri, anomenades capitanes. Cada dia hi havia ofici solemne al matí on hi anaven les administradores amb una gran coca que, després de beneir-se, es repartia als assistents.
Al vespre se celebrava el ball, molts anys amenitzat per la mateixa orquestra del poble, i a la tarda no hi faltaven els jocs de cucanya: carreres de sacs, trencar l'olla, l'estibada de corda, la paella emmascarada, i sobretot el cubell. En el ball del vespre era habitual la subhasta de la toia, un ram de flors enorme que anaven a buscar a jardins particulars del poble i que l'afortunat que l'adquiria tenia el privilegi de ballar amb la seva parella escollida un ball tots dos sols. Cal remarcar a més que uns mesos abans, sobretot després de la guerra, els veïns es reunien per fer llargues cadenetes amb papers de diari, enganxats amb farina, per penjar al carrer el dia de la festa.
El creixement de la població dels anys setanta, amb la construcció de nous habitatges cap a àrees més allunyades del centre, va fer que un nou barri decidís incorporar-se a aquestes celebracions agafant el nom de les salamandres, i afegint la seva festa el divendres. D'aquesta manera Prats compta des de fa anys amb cinc dies seguits de gresca per a totes les edats, uns dies que per la proximitat de Sant Joan o per coincidir-hi plenament, a vegades han quedat una mica deslluïts, però que potenciats adequadament podrien convertir-se en un element festiu engrescador i sobretot dinamitzador de les diferents entitats o veïns de cada barri (REIXACH:2004).